Preguntes:
Bon dia, avui, al programa “Tots necessitem filosofia” entrevistarem a Baruch Spinoza. Spinoza,
podries presentar-te una mica?
Bon dia, clar que sí. Vaig néixer a Amsterdam fa 37 anys
i la meua família provenia d’Espanya.
1.M'agradaria
saber què opines sobre els fonaments del coneixement, estàs d’acord amb el que
actualment Johon Locke està defensant?
No
estic gens d’acord. Locke és un gran empirista, creu que el coneixent està
basat amb l’experiència, en canvi, jo, tinc una visió més semblant a Descartes,
un gran racionalista. Pense que la base del coneixement ha de ser, i és, la
raó. Els principis de l’univers no es poden basar en l’experiència, que
res ens pot dir sobre les connexions necessàries entre els fets, sinó pel pur
procediment de la ment, segons les seues pròpies lleis.
2.Però aleshores, com podem fiar-se de la nostra capacitat de raonament? Tenim proves de que la racionalitat ens porta al coneixement real?
A tots aquells que es facen aquesta pregunta, el recomane el llibre que estic escrivint ara, anomenat “ética demostrada segons l’ordre geomètric” on explique que conec les coses quan conec el seu gènesi, de la mateixa manera que les matemàtiques i la geometria generen el seu objecte des de l'interior de l'enteniment mateix, independentment de l'empíric i de la temporalitat.
3.Ens podries explicar un poc millor com relaciones les matemàtiques amb l’afirmació que ens podem fiar de la nostra racionalitat? No ho he acabat d'entendre.
L'ordre causal que regeix els esdeveniments és idèntic a l'ordre que l'enteniment segueix quan opera amb les idees, és a dir, quan construeix a priori o independentment de l'experiència el seu objecte, com fan les matemàtiques i la geometria, disciplines modèliques per la seva certesa.
4.Amb quines coses no estàs del tot d'acord amb Descartes?
Front a la existència de tres substàncies: el pensament, l’extensió i Déu com defensava Descartes, jo pense que solament hi ha existència d’una substància, denominada Déu o la naturalesa. Aquesta substància ha de ser autònoma tant ontològicament, és a dir que no pot dependre d'uns altres per ser, com gnoseològicament, no pot necessitar del concepte d'una altra cosa per formar-se. I aquest concepte de substància és una idea innata.
Seguint la línia categorial de Descates, la substància és coneguda pel seu atribut. Si dues substàncies tinguessin un mateix atribut, no podríem distingir-les, és a dir, en tenir la mateixa essència ens seria impossible concebre-les com a diferents, per tant, solament hi ha una única substància , que posseix una infinitat d'atributs. Aquests infinits atributs expressen l'essència de la substància o Déu.
La infinitud de Déu implica que no pot haver altres substàncies.
6.Aleshores, nosaltres, els éssers vius, existim?
Front a la existència de tres substàncies: el pensament, l’extensió i Déu com defensava Descartes, jo pense que solament hi ha existència d’una substància, denominada Déu o la naturalesa. Aquesta substància ha de ser autònoma tant ontològicament, és a dir que no pot dependre d'uns altres per ser, com gnoseològicament, no pot necessitar del concepte d'una altra cosa per formar-se. I aquest concepte de substància és una idea innata.
5.Ara bé,
Spinoza, per què afirmes que només pot existir una substància? Per què
descartes la pluralitat?
Seguint la línia categorial de Descates, la substància és coneguda pel seu atribut. Si dues substàncies tinguessin un mateix atribut, no podríem distingir-les, és a dir, en tenir la mateixa essència ens seria impossible concebre-les com a diferents, per tant, solament hi ha una única substància , que posseix una infinitat d'atributs. Aquests infinits atributs expressen l'essència de la substància o Déu.
La infinitud de Déu implica que no pot haver altres substàncies.
6.Aleshores, nosaltres, els éssers vius, existim?
Els éssers
finits, inclosos nosaltres, som maneres de Déu. Les ments finites són maneres
de Déu sota l'atribut del pensament, i els cossos finits són maneres de Déu
sota l'atribut de l'extensió. La naturalesa no és ontològicament diferent de
Déu, perquè aquest és infinit i ha de comprendre en si mateix tota la realitat.
7.Què opines sobre el relativisme que defensa Locke?
La realitat
és una i la mateixa però observada des de perspectives diverses, des de
diferents punts de vista. El que canvia no són les coses, sinó la nostra mirada
sobre elles. Tot és la mateixa cosa, solament hi ha una realitat. Per tant no
estic gens d’acord amb aquesta corrent.
8.Què en
penses sobre l’escepticisme? Com bé ens has dit, tu si que creus que existeix
la realitat, per tant no estàs molt d'acord amb Pirrón de Elis, m'equivoque?
Altre
oient: Els propis escèptics dubten de la realitat d’aquesta corrent filosòfica,
no podem viure amb una persistent actitud de dubte.
Spinoza:
Estic d'acord amb Àlex Mollà i totalment en contra dels plantetjaments
escèptics de Pirrón de Elis. No podem viure amb el dubte constant.
9.Com és possible la existència de la llibertat humana si tot està sotmès a una intocable regulació permanent?
No podem
afirmar que l’home és totalment lliure, ja que existeixen lleis universals de
la naturalesa a les que estem subjectes. La llibertat humana apareix quan el
ser humà accepta que tot està determinat; la llibertat no depèn de la voluntat
sinó de l’enteniment; l’home s’allibera per mitjà del coneixement
intel·lectual.
10.Estic molt confosa. Com es pot conèixer el món?
Pel
paral·lelisme dels atributs, és a dir, gràcies a que el pensament i l’extensió
formen part dels infinits atributs de Déu.
11.Què opines
sobre l’al·legoria del Mite de la Caverna feta per Platón? Penses que queden
ben representades les realitats?
Pense que és una bona al·legoria, una bona
representació del món físic en el que vivim, on trobem perfectament
representats el món de les coses sensibles, corruptibles i el món dels ideals,
de la raó. Jo consideraria la quarta realitat, la que no es degenera, la que
perdura, com l’única realitat, tota la resta forma part d’aquesta, que jo
anomenaria Déu o naturalesa.
LLIG-LES, ESTÀN PROU INTERESSANTS!
No hay comentarios:
Publicar un comentario