APRÉN JUGANT

Sóm el grup de Celia Ferrandis, Alex Mollà, Xavi Moya, Tesa Mollà i Alba Bayona. Hem realitzat unes activitats relacionades amb les cinc teories étiques teológiques, especificament en l'Aristotélica, l'Hedonista, l'Utilitarista, la Kantiana i l'Estoicisme.

A continuació, podreu fer aqueste activitats per a saber més sobre aquest tema i per a adquiris conceptes nous. Per a tenir una idea general de cada teoria, us proposem que mireu les següents linies, on hem deixat un xicotet resum del que diu i defensa cada teoria:


ARISTOTÉLICA: Enunciada per Aristótil, el que diu que la felicitat consisteix en una vida racional obtinguda amb la pràctica, en què la prudéncia i la moderació són la guia de les nostres accions

HEDONISTA: Epicur enuncià al S. III, que per a arribar a la felicitat es deu obtenir el plaer i evitar el dolor. Hi ha que fer un savi càlcul de les conseqüències perquè pot ser un plaer momentani, ens porte un dolor intens i més durader i al contrari.

UTILITARISTA: Defensat per John Stuart Mill al S.XIX, el qual diu que la fi de la vida moral, consisteix en obtindre el plaer per al major nombre de ésser humans possible. Mill denfados dos tipus de plaer, el Superior, que ens converteix en un individu satisfet i respectat, i l'Inferior, que esta relacionat amb la satisfacció egoista.

KANTIANA:  Defensada per Kant. Aquesta diu que el BO és alló que la voluntat executa amb bona intenció per deure, en defenitiva obrar autònomament és obrar racionalment i de forma universalitzable.

ESTOICISME: Defensada per Zenón de Citio, es consideren com a estoiques totes aquelles teories que defensen la indiferència envers dels plaers i els dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos.

ACTIVITATS:

http://uk3.hotpotatoes.net/ex/104510/LSOKCEPV.php

TEORIAS DE LA FELICIDAD




Verdaderes o falses?


Teories ètiques Teoríes filosofia. Teories filosofia. Teories filosofia. Teories filosofia. Teoríes filosofia.

CONCLUSIONS

Després d'haver realitzat aquest treball pensem que ha estat profitós per ampliar i assolir tots els coneixements necessaris sobre aquesta rama filosòfica, la gnoseologia. Ara, coneixem altre filòsof i el seu punt de vista sobre el coneixement.
Ha sigut molt important el treball en grup i la repartició de les tasques que ens ha facilitat la feina ja que cada membre sabia el que havia de fer en cada moment i després ho posàvem tot en comú.
Aquells problemes que ens han anat sorgint els hem sabut resoldre, un exemple d'això ha sigut un problemeta al facebook, on no ens deixava entrar i hem hagut de crear un compte nou.
Així doncs, creguem que aquest treball és molt útil i interessant.

REFLEXIONEM?

Hi ha vegades que et fas preguntes i possiblement no tingues cap resposta i penses, "és així, perquè és així". Al següent vídeo, podràs reflexionar amb les preguntes que et proposa però a la vegada aniràs assolint coneixements sobre Spinoza, el que ell deia a aquestes preguntes.


-TU POTS!-

INTERESSANT!

Al següent vídeo, ens conten un poc la vida d'aquest filòsof, d'una manera molt clara. Creguem que en aquest format, és més senzill de rebre la informació i comprendre-la!


MIRA-HO!

ENTREVISTA

A continuació, podeu veure les preguntes que li hem fet al filòsof, Baruch Spinoza per Facebook els dies anteriors. Ell, a poc a poc ens ha anat contestant per a tenir una idea més clara del que ell defensava.

Preguntes:

Bon dia, avui, al programa “Tots necessitem filosofia” entrevistarem a Baruch Spinoza. Spinoza, podries presentar-te una mica?

Bon dia, clar que sí. Vaig néixer a Amsterdam fa 37 anys i la meua família provenia d’Espanya.

1.M'agradaria saber què opines sobre els fonaments del coneixement, estàs d’acord amb el que actualment Johon Locke està defensant?

No estic gens d’acord. Locke és un gran empirista, creu que el coneixent està basat amb l’experiència, en canvi, jo, tinc una visió més semblant a Descartes, un gran racionalista. Pense que la base del coneixement ha de ser, i és, la raó. Els principis de l’univers no es poden basar en l’experiència, que res ens pot dir sobre les connexions necessàries entre els fets, sinó pel pur procediment de la ment, segons les seues pròpies lleis.

2.Però aleshores, com podem fiar-se de la nostra capacitat de raonament? Tenim proves de que la racionalitat ens porta al coneixement real?

A tots aquells que es facen aquesta pregunta, el recomane el llibre que estic escrivint ara, anomenat “ética demostrada segons l’ordre geomètric” on explique que conec les coses quan conec el seu gènesi, de la mateixa manera que les matemàtiques i la geometria generen el seu objecte des de l'interior de l'enteniment mateix, independentment de l'empíric i de la temporalitat.

3.Ens podries explicar un poc millor com relaciones les matemàtiques amb l’afirmació que ens podem fiar de la nostra racionalitat? No ho he acabat d'entendre.

L'ordre causal que regeix els esdeveniments és idèntic a l'ordre que l'enteniment segueix quan opera amb les idees, és a dir, quan construeix a priori o independentment de l'experiència el seu objecte, com fan les matemàtiques i la geometria, disciplines modèliques per la seva certesa.

 4.Amb quines coses no estàs del tot d'acord amb Descartes?

Front a la existència de tres substàncies: el pensament, l’extensió i Déu com defensava Descartes, jo pense que solament hi ha existència d’una substància, denominada Déu o la naturalesa. Aquesta substància ha de ser autònoma tant ontològicament, és a dir que no pot dependre d'uns altres per ser, com gnoseològicament, no pot necessitar del concepte d'una altra cosa per formar-se. I aquest concepte de substància és una idea innata.

5.Ara bé, Spinoza, per què afirmes que només pot existir una substància? Per què descartes la pluralitat?

 
Seguint la línia categorial de Descates, la substància és coneguda pel seu atribut. Si dues substàncies tinguessin un mateix atribut, no podríem distingir-les, és a dir, en tenir la mateixa essència ens seria impossible concebre-les com a diferents, per tant, solament hi ha una única substància , que posseix una infinitat d'atributs. Aquests infinits atributs expressen l'essència de la substància o Déu.
La infinitud de Déu implica que no pot haver altres substàncies.

6.Aleshores, nosaltres, els éssers vius, existim?

Els éssers finits, inclosos nosaltres, som maneres de Déu. Les ments finites són maneres de Déu sota l'atribut del pensament, i els cossos finits són maneres de Déu sota l'atribut de l'extensió. La naturalesa no és ontològicament diferent de Déu, perquè aquest és infinit i ha de comprendre en si mateix tota la realitat.

7.Què opines sobre el relativisme que defensa Locke?

La realitat és una i la mateixa però observada des de perspectives diverses, des de diferents punts de vista. El que canvia no són les coses, sinó la nostra mirada sobre elles. Tot és la mateixa cosa, solament hi ha una realitat. Per tant no estic gens d’acord amb aquesta corrent.

8.Què en penses sobre l’escepticisme? Com bé ens has dit, tu si que creus que existeix la realitat, per tant no estàs molt d'acord amb Pirrón de Elis, m'equivoque?

Altre oient: Els propis escèptics dubten de la realitat d’aquesta corrent filosòfica, no podem viure amb una persistent actitud de dubte.

Spinoza: Estic d'acord amb Àlex Mollà i totalment en contra dels plantetjaments escèptics de Pirrón de Elis. No podem viure amb el dubte constant.

9.Com és possible la existència de la llibertat humana si tot està sotmès a una intocable regulació permanent?

No podem afirmar que l’home és totalment lliure, ja que existeixen lleis universals de la naturalesa a les que estem subjectes. La llibertat humana apareix quan el ser humà accepta que tot està determinat; la llibertat no depèn de la voluntat sinó de l’enteniment; l’home s’allibera per mitjà del coneixement intel·lectual.

10.Estic molt confosa. Com es pot conèixer el món?

Pel paral·lelisme dels atributs, és a dir, gràcies a que el pensament i l’extensió formen part dels infinits atributs de Déu.

11.Què opines sobre l’al·legoria del Mite de la Caverna feta per Platón? Penses que queden ben representades les realitats?

Pense que és una bona al·legoria, una bona representació del món físic en el que vivim, on trobem perfectament representats el món de les coses sensibles, corruptibles i el món dels ideals, de la raó. Jo consideraria la quarta realitat, la que no es degenera, la que perdura, com l’única realitat, tota la resta forma part d’aquesta, que jo anomenaria Déu o naturalesa.

LLIG-LES, ESTÀN PROU INTERESSANTS!

PER A TENIR UNA IDEA MÉS CLARA

Al seguent vídeo es fa una petita però clara explicació de com va sorgir el dogmatisme i escepticisme. També et conta detalladament el que defensa cada corrent. Creguem que és interessant perquè et fa tenir els conceptes més clars, i així, poder entendre millor el que defensa el nostre filòsof.


PEGA-LI UNA MIRADETA!

Seguim pensant preguntes, encara que se´ns ha complicat un poquet el tema del facebook, ens demanava correu nou, contrasenya nova... estressant. Però hem sabut resoldreu en temps rècord!

TOT SIGA PEL NOSTRE FILÒSOF!!